capvespre
decapitada
decapitada
la tarda
no mor
la llum de juny
fa temps
al cel
no te pressa
la nuesa de la nit
nit
sense alé
broden
els cossos
als llençols
les ungles
bescanviades
sense alè
matí
la llum
desgavella
les finestres del mar
lliscant
el llit
a mig vestir
humit encara
de les flors
que el silenci
no ha cosit
migdia
el sol
desossat
a la esquena dels rostolls
penja
el mur cec
ulls de buganvilles
a la grava
porpra i seca
la línia de llum
acaba
amb la darrera
solitud
de l’ombra
allà
on mor
el mur encès
l’aigua
arrossega
les fornals
de la sèquia
cecs
(sense ombra
mai no tinc
la certesa de l’abisme
d’ aquesta llum
que sega el migdia )
llebeig
vent de costa
que no de mar
rescalfat
a la calitja sahariana
que descalça
el cel del sudoest
els dits
del llebeig
buiden de llum
ginestes i acàcies
grocs
encara
arboren
els llançols de la mar
i muden
les petjades
vestides
a la sorra equívoca
del capvespre.
unitat
dels contraris
(mai a parts iguals
trama
l’espai
el temps
ombra i llum
mai a parts iguals)
Para O comentario:
(más abajo también en castellano)
Para O comentario:
(más abajo también en castellano)
De vegades
decideixo apartar el meu castellà patagónico-rioplatense-peninsular per
experimentar amb aquesta llengua en la
i amb la qual em comunico diàriament.
El català com a suport d'expressió poètica em facilita dues coses bàsiques:
suggerir i experimentar.
En aquests
poemes hi ha un parell de aspectes sobre els quals em sembla necessari
detenir-me i els dos són de caràcter sintàctic. D'una banda, reivindico l'ús de
l'hipèrbaton sencill amb alteracions molt concretes, un recurs d'ús cada vegada
menys freqüent, és cert, però que té la propietat de qüestionar les isotopies
de l'horitzó d'expectatives del lector.
D'altra banda,
he experimentat amb el “encadenament”, un territori sintàctic de sorres
movedisses. El fet que el text manqui de pautes i signes de puntuació li
facilita a la veu poètica regir, però inhibir-se de la conducció de la lectura.
Rés és alló que sembla. El que funciona com a complement directe en la
conclusió d'una frase, pot bascular com a subjecte en l'inici de la frase que
suporta el vers següent. Tot depèn si el lector busca brega o és un mandrós o,
encara pitjor, és un indiferent. L'altre experiment d'encadenament potser una
mica més usual, consisteix en obrir i tancar un poema amb el mateix vers: al
principi del poema té un significat que muda al moment de tancar. I és, sense
cap mena de dubte, deutor de més d’un platejament o estructures musicals
I ara callo, només em queda demanar disculpes per no ser molt original en la temàtica: la convivència contradictòria de llum i ombra.
...en castellano:
A veces decido apartar mi castellano patagónico-rioplatense-peninsular
para experimentar con esta lengua en la
y con la que me comunico diariamente.
El catalán como medio de expresión poética me facilita dos cosas básicas:
sugerir y experimentar.
En estos poemas hay dos aspectos sobre los que me parece
necesario detenerme y los dos son de carácter sintáctico. Por un lado,
reivindico el uso del hipérbaton, en modo simple, con alteraciones muy
concretas, un recurso de uso cada vez menos frecuente, es cierto, pero que
tiene la propiedad de cuestionar las isotopías del horizonte de expectativas
del lector.
Por otro lado, he experimentado con el “encadenamiento”, un
territorio sintáctico de arenas movedizas. El hecho de que el texto carezca de
pautas y signos de puntuación le facilita a
la voz poética regir, pero inhibirse de la conducción de la lectura.
Nada es lo que parece. Lo que funciona como complemento directo en la
conclusión de una frase, puede quedar legitimado como sujeto en el inicio de la
frase que soporta el verso siguiente. Todo depende de si el lector busca brega,
es perezoso o, aún peor, es un indiferente. El otro experimento de encadenamiento quizá un
poco más usual consiste en abrir y cerrar un poema con el mismo verso: al
principio del poema tiene un significado que muda en el momento de echar el
cierre. Y es, sin duda, deudor de más de un planteo y estructuras musicales.
Y ya callo, sólo me queda pedir disculpas por no ser muy
original en la temática: la convivencia contradictoria de luz y sombra.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario